Grado en Enfermería

Análisis comparativo del destete ventilatorio protocolizado frente al convencional en pacientes críticos: un estudio cuantitativo desde la perspectiva enfermera

Fri, 01 May 2026 00:00:00 GMT

Análisis comparativo del destete ventilatorio protocolizado frente al convencional en pacientes críticos: un estudio cuantitativo desde la perspectiva enfermera Muñoz Cañas, Ariadna; Molina Verges, Enma Li RESUMEN: El destete ventilatorio es un procedimiento fundamental para el control de pacientes que se encuentran en unidades de cuidados intensivos y son sometidos a ventilación mecánica invasiva, porque su implementación afecta directamente en la evolución clínica y en la aparición de complicaciones. Este trabajo propone un estudio que busca comparar, en pacientes críticos, la efectividad de las dos modalidades más usadas, el destete ventilatorio convencional y el protocolizado. Con el fin de disminuir la variabilidad en la práctica clínica y mejorar este procedimiento, se propone un estudio observacional, cuantitativo y prospectivo con estructura de cohortes. Este se basa en el análisis de historias clínicas y registros documentados anteriormente en la unidad de cuidados intensivos del Hospital Germans Trias i Pujol. La investigación se enfocará en examinar la correlación entre el tipo de destete implementado y su eficacia, considerando diversas variables clínicas, tales como la edad, la gravedad del paciente o el tiempo de ventilación mecánica. Para ello, se llevará a cabo un análisis descriptivo, comparativo además de multivariante que permitirá controlar posibles factores de confusión. Esta propuesta pretende aportar evidencia útil en condiciones reales de práctica clínica, contribuyendo a mejorar la toma de decisiones, optimizando el proceso de destete ventilatorio y favoreciendo una atención más segura y eficiente en el ámbito de los cuidados intensivos. PALABRAS CLAVE: Enfermería, destete ventilatorio, ventilación mecánica invasiva, unidad de cuidados intensivos, modalidad protocolizada, modalidad convencional, estudio prospectivo, cuidados críticos.; ABSTRACT: Ventilator weaning is a fundamental procedure in the management of patients in intensive care units who are undergoing invasive mechanical ventilation, as its implementation directly affects clinical outcomes and the occurrence of complications. This study proposes to compare, in critically ill patients, the effectiveness of the two most commonly used modalities: conventional ventilator weaning and protocolized weaning. In order to reduce variability in clinical practice and improve this procedure, an observational, quantitative, and prospective cohort study is proposed. It is based on the analysis of medical records and previously documented data from the intensive care unit of Hospital Germans Trias i Pujol. The research will focus on examining the correlation between the type of weaning implemented and its effectiveness, considering various clinical variables such as age, patient severity, and duration of mechanical ventilation. To achieve this, descriptive, comparative, and multivariate analyses will be conducted to control for potential confounding factors. This proposal aims to provide useful evidence under real clinical practice conditions, contributing to improved decision-making, optimizing the ventilator weaning process, and promoting safer and more efficient care in the intensive care setting. KEYWORDS: Nursing, ventilator weaning, invasive mechanical ventilation, intensive care unit, protocolized modality, conventional modality, prospective study, critical care.

Vivències i necessitats dels cuidadors principals d’infants amb fibrosi quística a Catalunya: una aproximació qualitativa des de la perspectiva infermera

Fri, 01 May 2026 00:00:00 GMT

Vivències i necessitats dels cuidadors principals d’infants amb fibrosi quística a Catalunya: una aproximació qualitativa des de la perspectiva infermera Villazán Garre, Andrea; Mestre Tosquella, Neus RESUM: ANTECEDENTS: Les malalties cròniques pediàtriques, especialment les malalties minoritàries com la fibrosi quística, constitueixen un repte complex per als sistemes sanitaris i les famílies. En els darrers anys, s’han produït avenços significatius tant en el tractament, amb el desenvolupament de teràpies moduladores del CFTR, com en l’organització assistencial, amb la implementació de models especialitzats com les Xarxes d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) a Catalunya. Tanmateix, aquests progressos no s’han acompanyat d’un desenvolupament equivalent del coneixement sobre l’experiència subjectiva dels cuidadors principals. Persisteix una manca d’evidència qualitativa profunda que permeti comprendre com viuen el procés de cura, especialment des d’una perspectiva infermera i en el context català, limitant així el desenvolupament d’intervencions realment centrades en la família i ajustades a les necessitats reals. OBJECTIU: Explorar i comprendre les vivències i necessitats dels cuidadors principals d’infants amb fibrosi quística a Catalunya, en el context de l’atenció a malalties minoritàries, identificant dificultats, impacte del rol cuidador i necessitats de suport. METODOLOGIA: Estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic interpretatiu. La recollida de dades es durà a terme mitjançant entrevistes en profunditat i grups focals amb cuidadors principals d’infants, adolescents i adults joves amb fibrosi quística. El mostreig serà intencional amb orientació teòrica. L’anàlisi estarà orientada a la identificació de categories i significats emergents. L’anàlisi seguirà un procés inductiu de codificació temàtica, garantint criteris de rigor i principis ètics. APLICABILITAT: Els resultats permetran identificar necessitats no cobertes i orientar intervencions infermeres centrades en el suport emocional, educatiu i psicosocial. També contribuiran a millorar la comunicació terapèutica i la coordinació assistencial, afavorint models d’atenció centrats en la família. RELLEVÀNCIA: Aquest estudi aportarà evidència qualitativa en un àmbit encara insuficientment explorat, contribuint a visibilitzar la càrrega dels cuidadors i a generar coneixement rellevant per a l’adaptació dels models assistencials a les necessitats reals de les famílies, així com al desenvolupament de pràctiques infermeres més humanitzades, integrals i equitatives. PARAULES CLAU: Fibrosi quística, cuidadors principals, pediatria, malalties cròniques, infermeria, recerca qualitativa, vivències, necessitats, suport psicosocial.; ABSTRACT: BACKGROUND: Pediatric chronic conditions, particularly rare diseases such as cystic fibrosis, represent a complex challenge for healthcare systems and families. In recent years, significant advances have been made both in treatment—with the development of CFTR modulator therapies—and in care organization, including the implementation of specialized models such as the Clinical Expertise Units (XUEC) in Catalonia. However, these advances have not been accompanied by a parallel development of knowledge regarding the subjective experiences of primary caregivers. There remains a lack of in-depth qualitative evidence to understand how caregivers experience the caregiving process, particularly from a nursing perspective and within the Catalan context. This gap limits the development of truly family-centered interventions tailored to real needs. OBJECTIVE: To explore and understand the lived experiences and needs of primary caregivers of children with cystic fibrosis in Catalonia, within the context of rare disease care, identifying challenges, the impact of the caregiving role, and support needs. METHODOLOGY: A qualitative study with an interpretative phenomenological approach will be conducted. Data will be collected through in-depth interviews and focus groups with primary caregivers of children, adolescents, and young adults with cystic fibrosis. A purposive sampling strategy with a theoretical orientation will be used. Data analysis will be oriented towards the identification of emerging categories and meanings, following an inductive thematic coding process and ensuring rigor criteria and ethical principles. APPLICABILITY: The findings will help identify unmet needs and guide the development of nursing interventions focused on emotional, educational, and psychosocial support. They will also contribute to improving therapeutic communication and care coordination, promoting family-centered care models. RELEVANCE: This study will provide qualitative evidence in a still insufficiently explored area, contributing to making caregiver burden visible and generating relevant knowledge for the adaptation of healthcare models to the real needs of families, as well as for the development of more humanized, comprehensive, and equitable nursing practices. KEYWORDS: Cystic fibrosis, primary caregivers, pediatrics, chronic diseases, nursing, qualitative research, lived experiences, needs, psychosocial support.

Impacte dels quiròfans intel·ligents: seguretat del pacient, eficiència assistencial, adaptació professional i qualitat percebuda. Un estudi comparatiu multicèntric

Fri, 01 May 2026 00:00:00 GMT

Impacte dels quiròfans intel·ligents: seguretat del pacient, eficiència assistencial, adaptació professional i qualitat percebuda. Un estudi comparatiu multicèntric Martínez Tejeda, Ana; Ocaña Moreno, Elia RESUM: INTRODUCCIÓ: La incorporació de tecnologies avançades en l’entorn quirúrgic ha afavorit el desenvolupament dels quiròfans intel·ligents, espais que integren sistemes digitals interconnectats, robòtica i intel·ligència artificial amb la finalitat de millorar la seguretat del pacient i optimitzar els processos assistencials. Aquesta transformació tecnològica implica també una adaptació significativa del rol de la infermeria quirúrgica. OBJECTIU: Avaluar l’impacte dels quiròfans intel·ligents sobre la pràctica infermera, comparant la percepció de seguretat del pacient i d’eficiència assistencial amb la dels quiròfans convencionals. METODOLOGIA: Es planteja un estudi quantitatiu, observacional, transversal, multicèntric i comparatiu, dirigit a infermeres quirúrgiques que treballen en hospitals de l’àmbit estatal. La seguretat del pacient es mesurarà mitjançant el Safety Attitudes Questionnaire (SAQ) i l’eficiència assistencial mitjançant una escala de percepció del flux de treball. Les dades s’analitzaran mitjançant estadística descriptiva i inferencial, establint un nivell de significació de p < 0,05. RESULTATS ESPERATS: S’espera que les professionals que desenvolupen la seva activitat en quiròfans intel·ligents presentin una percepció més elevada de seguretat del pacient i d’eficiència assistencial en comparació amb aquelles que treballen en entorns convencionals. CONCLUSIONS: L’estudi pretén aportar evidència comparativa que permeti orientar la implementació tecnològica en el bloc quirúrgic, reforçant la formació infermera i promovent una integració segura, eficient i centrada en la persona.; ABSTRACT: INTRODUCTION: The incorporation of advanced technologies in the surgical environment has promoted the development of smart operating rooms, settings that integrate interconnected digital systems, robotics, and artificial intelligence with the aim of improving patient safety and optimizing healthcare processes. This technological transformation also entails a significant adaptation of the perioperative nursing role. OBJECTIVE: To evaluate the impact of smart operating rooms on nursing practice by comparing perceived patient safety and healthcare efficiency with those of conventional operating rooms. METHODS: A quantitative, observational, cross-sectional, multicenter, and comparative study is proposed, targeting perioperative nurses working in hospitals nationwide. Patient safety will be measured using the Safety Attitudes Questionnaire (SAQ), and healthcare efficiency will be assessed through a workflow perception scale. Data will be analyzed using descriptive and inferential statistics, with a significance level set at p < 0.05. EXPECTED RESULTS: It is anticipated that nurses working in smart operating rooms will report higher levels of perceived patient safety and healthcare efficiency compared to those working in conventional settings. CONCLUSIONS: This study aims to provide comparative evidence to guide the technological implementation in surgical units, strengthen nursing training, and promote safe, efficient, and patient-centered integration of innovation.

Evaluación del impacto de un protocolo de prevención de lesiones cutáneas relacionadas con la dependencia basado en la prescripción enfermera: estudio piloto cuasiexperimental en Atención Primaria

Fri, 01 May 2026 00:00:00 GMT

Evaluación del impacto de un protocolo de prevención de lesiones cutáneas relacionadas con la dependencia basado en la prescripción enfermera: estudio piloto cuasiexperimental en Atención Primaria Díaz Martínez, Álex; Ripoll Olmo, Víctor RESUMEN: INTRODUCCIÓN: Las lesiones cutáneas relacionadas con la dependencia (LCRD) representan un importante problema de salud pública debido al envejecimiento de la población y a su impacto significativo en la calidad de vida de los pacientes y en los costes sanitarios. A pesar de considerarse prevenibles en hasta el 95 % de los casos, estudios recientes muestran una prevalencia del 5,82 % en el ámbito de atención primaria en España. La prescripción enfermera (PE) ha surgido como una competencia autónoma que podría estandarizar y optimizar las intervenciones preventivas. OBJETIVO: Evaluar el impacto de un protocolo sistematizado de prevención basado en la PE autónoma sobre la incidencia de nuevas LCRD en pacientes dependientes atendidos en Atención Primaria. METODOLOGÍA: Se llevará a cabo un estudio piloto cuantitativo, cuasi-experimental, prospectivo y longitudinal entre los años 2026 y 2027. El estudio se realizará en dos centros de atención primaria (CAP): el CAP Polinyà y el CAP Sentmenat. Se incluirá una muestra de 60 pacientes dependientes (30 por CAP y distribuidos en 4 grupos, dos intervención y dos control) con una puntuación en la escala de Braden ≤ 16 y sin lesiones previas. La intervención consistirá en la aplicación de un protocolo específico de PE de productos sanitarios preventivos, mientras que el grupo control recibirá la práctica clínica habitual. RESULTADOS ESPERADOS: Se espera una reducción significativa en la incidencia de nuevas LCRD en el grupo intervención en comparación con el grupo control. Además, el estudio pretende identificar factores de riesgo asociados y evaluar el grado de cumplimiento del protocolo por parte del personal de enfermería. CONCLUSIONES: La implementación de protocolos estructurados basados en la PE podría reducir la variabilidad clínica, mejorar la seguridad del paciente y constituir una estrategia coste-efectiva para el sistema sanitario, priorizando la prevención frente al tratamiento. PALABRAS CLAVE: Lesiones cutáneas relacionadas con la dependencia, Prescripción enfermera, Atención Primaria, Prevención, Úlcera por presión, Calidad de vida.; BACKGROUND: Dependence-related skin lesions represent a major public health challenge due to population aging and their significant impact on patients' quality of life and healthcare costs. Despite being considered preventable in up to 95% of cases, recent studies show a prevalence of 5.82% in primary care settings in Spain. Nurse prescription has emerged as an autonomous competency that could standardize and optimize preventive interventions. OBJECTIVE: To evaluate the impact of a systematized prevention protocol based on autonomous nurse prescription on the incidence of new dependence-related skin lesions in dependent patients attended in Primary Care. METHODOLOGY: A quantitative, quasi-experimental, prospective, and longitudinal pilot study will be conducted between 2026 and 2027. The study will take place in two primary care centers: CAP Polinyà and CAP Sentmenat. A sample of 60 dependent patients will be included (30 per center, distributed into four groups: two intervention groups and two control groups), all with a Braden Scale score ≤ 16 and no prior lesions. The intervention will consist of the implementation of a specific nursing protocol based on preventive medical devices, while the control group will receive usual clinical care. EXPECTED RESULTS: A significant reduction in the incidence of new dependence-related skin lesions is expected in the intervention group compared to the control group. Additionally, the study aims to identify associated risk factors and evaluate the degree of protocol compliance among nursing staff. CONCLUSIONS: The implementation of structured protocols based on nurse prescription could reduce clinical variability, enhance patient safety, and provide a cost-effective strategy for the healthcare system by prioritizing prevention over treatment. KEYWORDS: Dependent-related skin lesions, Nurse Prescription, Primary Care, Prevention, Pressure Ulcer, Quality of Life.