https://hdl.handle.net/20.500.13002/7 Fri, 01 May 2026 16:51:58 GMT 2026-05-01T16:51:58Z https://hdl.handle.net/20.500.13002/1082 Intervenció fisioterapèutica en persones grans hospitalitzades en unitat d’aguts i subaguts per disminuir els efectes del repòs perllongat i complicacions Flores Martí, Gisela RESUM: INTRODUCCIÓ: La immobilitat prolongada en pacients grans hospitalitzats redueix la funcionalitat i augmenta el risc de fragilitat i complicacions. La fisioteràpia, mitjançant a mobilització precoç i l’exercici terapèutic, és clau per prevenir i gestionar aquests efectes adversos. OBJECTIUS: Analitzar l’efectivitat de la fisioteràpia en la millora funcional i la reducció de complicacions en pacients grans hospitalitzats en unitats d’aguts. RESULTATS: En l’àmbit d’agnòstic, la valoració funcional inicial a través de proves complementàries (Escales de fragilitat, test de força muscular, valoració de la mobilitat i test de funcionalitat i proves bioquímiques) i el seguiment periòdic són les eines amb major suport. Els resultats finals permeten classificar els pacients segons el seu grau de risc de patir complicacions associades al repòs perllongat. En quant als pacients amb risc baix, se’ls hi aplica un programa de mobilització precoç o exercicis adaptats. Als pacients amb risc moderat o alt se’ls hi proposa una intervenció fisioterapèutica intensiva i personalitzada per prevenir i tractar les complicacions detectades en aquell pacient. CONCLUSIONS: L’abordatge fisioterapèutic en pacients geriàtrics hospitalitzats és complex, i la fisioteràpia és essencial per prevenir complicacions i millorar la recuperació. PARAULES CLAU: fisioteràpia, gent gran, complicacions, unitats d’aguts i subaguts, immobilització prolongada, atròfia muscular.; ABSTRACT: INTRODUCTION: Prolonged immobility in older hospitalized patients reduces functionality and increases the risk of fragility and complications. Physiotherapy, through early mobilization and therapeutic exercise, is key to preventing and managing these adverse effects. OBJECTIVES: To analyze the effectiveness of physiotherapy in functional improvement and the reduction of complications in elderly patients hospitalized in acute care units. RESULTS: In the diagnostic setting, initial functional assessment through complementary tests (Frailty Scales, muscle strength testing, mobility assessment and functional testing, and biochemical testing) and periodic monitoring are tools with greater support. The results allow patients to be classified according to their risk of developing complications associated with prolonged bed rest. For patients at low risk, an early mobilization program or adapted exercises are good to apply. For patients at, moderate or high risk, an intensive and personalized physiotherapy intervention is proposed to prevent and treat the complications detected in each patient. CONCLUSIONS: The physiotherapeutic approach in hospitalized geriatric patients is complex, and physiotherapy is essential to prevent complications and improve recovery. KEYWORDS: physiotherapy, elderly, complications, acute and subacute units, prolonged immobilization, muscle atrophy. Thu, 01 May 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.13002/1082 2025-05-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.13002/1081 Evaluación y abordaje fisioterapéutico de la neuropatía del nervio pudendo en ciclistas Aguayo Morales, Álex; Collado Iglesias, Marta RESUMEN: El síndrome de atrapamiento del nervio pudendo (SANP) o neuropatía del pudendo (NP) en concreto, ciclistas varones jóvenes, es una patología que afecta en gran medida a la calidad de vida de los que la padecen y que, dado su gran desconocimiento, no suele diagnosticarse o se confunde con otras patologías de extremidad inferior, con las que algunas comparten sintomatología. El síntoma típico es la neuralgia del nervio pudendo, un dolor de tipo neuropático en la zona de inervación del nervio (periné) que empeora con la sedestación y/o defecación. En este trabajo se intenta dar a conocer esta patología a través del análisis de la clínica y mecanismos lesionales y de esta forma plantear un plan de actuación terapéutica y prevención de este mismo en este deporte. Además, se expone la anatomía del nervio pudendo, y de esta forma se puede comprender de mejor forma una de las etiologías más frecuentes de esta patología: el atrapamiento del nervio pudendo a lo largo de su recorrido. Como conclusión, es evidente la falta de evidencia en el manejo de esta patología en el ciclismo, pero existen múltiples herramientas diagnósticas y terapéuticas que disponemos para afrontar esta clínica y así evitar el progresivo empeoramiento de los deportistas. PALABRAS CLAVE: “Neuralgia del pudendo”, “Síndrome de atrapamiento del nervio pudendo”, “Lesión del nervio pudendo”, “Ciclismo”, “Lesiones en deporte”,” Tratamiento”, “Prevención”.; ABSTRACT: Pudendal Nerve Entrapment Syndrome (PNES) or pudendal neuralgia (PN), particularly in young male cyclists, is a condition that significantly affects the quality of life of those who suffer from it. Due to its limited awareness, it is often misdiagnosed or confused with other lower extremity pathologies with which it shares some symptoms. The typical symptom is pudendal neuralgia, neuropathic pain in the area innervated by the nerve (perineum), which worsens with sitting and/or defecation. This work aims to raise awareness about this condition through the analysis of its clinical presentation and mechanisms of injury, proposing a therapeutic action plan and prevention strategies in this sport. In addition, he presents the anatomy of the pudendal nerve to better understand one of the most common causes of this condition: pudendal nerve entrapment along its pathway. In conclusion, the lack of evidence in the management of this pathology in cycling is evident, but there are multiple diagnostic and therapeutic tools that we must deal with this clinical condition and thus avoid the progressive worsening of athletes. KEYWORDS: “Pudendal neuralgia”, “Pudendal nerve entrapment síndrome”, “Pudendal nerve injury”, “Bicycling”, “Athletic Injuies”, “Therapy”, “Prevention”. Thu, 01 May 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.13002/1081 2025-05-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.13002/1080 Avaluació i abordatge fisioterapèutic del postpart en dones: estratègies pel retorn a l’activitat esportiva de corredores Arnó Muelas, Aleix; Galofré Guasch, Elsa; Sebastià Lluscà, Júlia RESUM: INTRODUCCIÓ: El retorn a l’activitat física en el postpart, especialment en dones corredores, genera un interès creixent en l’àmbit de la fisioteràpia i la salut de la dona. Tot i els beneficis demostrats de mantenir-se activa durant aquesta etapa, no existeixen guies clíniques clares i consensuades. Aquest treball posa en relleu la importància d’una valoració multidimensional que consideri els canvis fisiològics, emocionals i biomecànics del postpart, per dissenyar intervencions segures i adaptades a les necessitats de cada esportista. OBJECTIUS: L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el paper de la fisioteràpia en la recuperació i el retorn a l’esport de dones corredores en el postpart. Es busca descriure els principals canvis fisiològics i disfuncions associades, revisar les recomanacions actuals i estratègies terapèutiques, i destacar la importància d’un abordatge multidisciplinari i personalitzat. RESULTATS: La revisió mostra que el postpart comporta alteracions significatives en diversos sistemes fisiològics i que aquestes poden afectar el rendiment i la seguretat en la pràctica esportiva. Es constata que un pla de retorn a la cursa ha de ser individualitzat, funcional i progressiu, i que l’abordatge fisioterapèutic ha d’incloure valoracions específiques del sòl pelvià, control motor, estabilitat lumbopèlvica i tolerància a l’impacte. També destaquen propostes de programes estructurats en fases i la necessitat de suport emocional i social per part de l’entorn. CONCLUSIONS: El retorn a l’activitat esportiva en dones corredores en etapa postpart requereix un abordatge fisioterapèutic integral, progressiu i individualitzat. La fisioteràpia té un paper fonamental en la prevenció de disfuncions, la promoció de la salut i la millora del rendiment físic, sempre tenint en compte l’estat biopsicosocial de la pacient. És essencial incorporar protocols de valoració i tractament basats en criteris funcionals i no només temporals, amb una atenció especial a la salut del sòl pelvià i l’estabilitat lumbopèlvica. Així mateix, cal fomentar la coordinació interdisciplinària i l’educació sanitària per garantir una recuperació segura, efectiva i sostenible. Aquest treball posa de manifest la necessitat de desenvolupar noves guies clíniques específiques que orientin al col·lectiu de professionals sanitaris en la gestió del postpart esportiu i destaca la importància de continuar investigant en aquest àmbit, per tal de millorar l’atenció i els resultats en la salut de les dones esportistes. PARAULES CLAU: Postpart, fisioteràpia, corredora, sòl pelvià, activitat física, readaptació, salut de la dona, retorn a l’esport.; ABSTRACT: INTRODUCTION: The return to physical activity during the postpartum period, particularly in female runners, is of growing interest in the field of physiotherapy and women's health. Despite the proven benefits of staying active during this stage, there are no clear and consensual clinical guidelines. This study highlights the importance of a multidimensional assessment that considers the physiological, emotional, and biomechanical changes of the postpartum period, in order to design safe and individualized interventions tailored to each athlete's needs. OBJECTIVES: The main objective of this study is to analyse the role of physiotherapy in the recovery and return to sport of postpartum female runners. It aims to describe the key physiological changes and related dysfunctions, review current recommendations and therapeutic strategies, and emphasize the importance of a multidisciplinary and personalized approach. RESULTS: The literature review shows that postpartum entails significant alterations in various physiological systems, which may affect performance and safety in sports practice. An individualized, functional, and progressive return-to-running plan is essential, and physiotherapy management should include specific assessments of the pelvic floor, motor control, lumbopelvic stability, and impact tolerance. Structured phased programs are recommended, along with emotional and social support from the surrounding environment. CONCLUSIONS: Returning to sport in postpartum female runners requires a comprehensive, progressive, and individualized physiotherapeutic approach. Physiotherapy plays a key role in preventing dysfunctions, promoting health, and enhancing physical performance, always considering the patient's biopsychosocial state. It is essential to implement evaluation and treatment protocols based on functional rather than temporal criteria, with special attention to pelvic floor health and lumbopelvic stability. Furthermore, interdisciplinary coordination and health education must be promoted to ensure a safe, effective, and sustainable recovery. This study highlights the need to develop specific clinical guidelines to support healthcare professionals in managing postpartum return to sport, and emphasizes the importance of continued research to improve care and outcomes for female athletes. KEYWORDS: Postpartum, physiotherapy, running, pelvic floor, physical activity, rehabilitation, women's health, return to sport. Thu, 01 May 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.13002/1080 2025-05-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.13002/1079 Intervención fisioterapéutica con realidad virtual para pacientes con afectación de la extremidad superior tras sufrir un ictus Rodríguez García, Alba; Camille Claude, Juliette Dolcet; Nina Canadell, Erika RESUMEN: INTRODUCCIÓN: El accidente cerebrovascular (ACV), más popularmente conocido como el Ictus, se caracteriza por la pérdida de función neurológica debida a una lesión focal aguda en el Sistema Nervioso Central (SNC). El ictus isquémico, que representa entre un 80 y 85% de todos los ACV, es la primera causa de discapacidad en Europa. La Realidad Virtual (RV) es una herramienta terapéutica innovadora que facilita la rehabilitación mediante experiencias inmersivas y personalizadas. Esta tecnología permite estimular la actividad neuronal, favoreciendo así la neuroplasticidad. OBJETIVOS: Identificar personas que han sufrido un ACV isquémico y que tienen afectación de la extremidad superior (EESS) derecha para conseguir una mejora real de la funcionalidad con ayuda de la RV. RESULTADOS: A través de la anamnesis y la aplicación de escalas de valoración realizadas por los propios usuarios, la muestra fue clasificada en tres grupos según el grado de afectación (leve, moderada y grave), a los cuales se valoró en distintas etapas del tratamiento. A partir de aquí, se espera que los usuarios de cada grupo logren una mejora funcional que les permita cumplir con los criterios de un grupo menos afectado. El protocolo de intervención varía en función del nivel de afectación, combinando terapia convencional (TC) con tratamiento mediante RV, adaptada a las necesidades específicas de cada usuario. Todos recibirán el tratamiento utilizando la plataforma “H’ability”. CONCLUSIONES: Aunque el enfoque diagnóstico y terapéutico propuesto deberá ser revisado y ajustado a medida que se disponga de nuevos estudios y evidencia científica, puede considerarse aplicable en su forma actual, ya que se fundamenta en la información más específica y actual disponible hasta el momento. PALABRAS CLAVE: Ictus isquémico, hemisferio cerebral izquierdo, realidad virtual, extremidad superior derecha, neuroplasticidad.; ABSTRACT: INTRODUCTION: Stroke, more commonly known as a cerebrovascular accident (CVA), is characterized by the loss of neurological function due to an acute focal injury in the Central Nervous System (CNS). Ischemic stroke, which accounts for approximately 80 to 85% of all CVAs, is the leading cause of disability in Europe. Virtual Reality (VR) is an innovative therapeutic tool that facilitates rehabilitation through immersive and personalized experiences. This technology stimulates neuronal activity, thereby promoting neuroplasticity. OBJECTIVES: To identify patients who have suffered an ischemic stroke and have impairment of the right upper limb (RUL) in order to achieve a meaningful improvement in functionality with the help of VR. RESULTS: Based on anamnesis and the application of self-reported assessment scales, the sample was classified into three groups according to the degree of upper limb impairment (mild, moderate, and severe). Each group was evaluated at different stages of the treatment process. The aim is for patients in each group to achieve functional improvement sufficient to meet the criteria of a less severely affected group. The intervention protocol varies depending on the level of impairment, combining conventional therapy (CT) with Virtual Reality (VR)-based treatment, tailored to the specific needs of each participant. All patients received VR therapy using the “H’ability” platform. CONCLUSIONS: Although the proposed diagnostic and therapeutic approach will need to be reviewed and adjusted as new studies and scientific evidence become available, it can be considered applicable in its current form, as it is based on the most specific and up-to-date information available to date. KEYWORDS: Ischemic stroke, acute, cerebral hemisphere, left, “virtual reality, upper extremity diseases, brain plasticity. Sun, 01 Jun 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.13002/1079 2025-06-01T00:00:00Z