Avaluació i abordatge fisioterapèutic del postpart en dones: estratègies pel retorn a l’activitat esportiva de corredores

Abstract

RESUM: INTRODUCCIÓ: El retorn a l’activitat física en el postpart, especialment en dones corredores, genera un interès creixent en l’àmbit de la fisioteràpia i la salut de la dona. Tot i els beneficis demostrats de mantenir-se activa durant aquesta etapa, no existeixen guies clíniques clares i consensuades. Aquest treball posa en relleu la importància d’una valoració multidimensional que consideri els canvis fisiològics, emocionals i biomecànics del postpart, per dissenyar intervencions segures i adaptades a les necessitats de cada esportista. OBJECTIUS: L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el paper de la fisioteràpia en la recuperació i el retorn a l’esport de dones corredores en el postpart. Es busca descriure els principals canvis fisiològics i disfuncions associades, revisar les recomanacions actuals i estratègies terapèutiques, i destacar la importància d’un abordatge multidisciplinari i personalitzat. RESULTATS: La revisió mostra que el postpart comporta alteracions significatives en diversos sistemes fisiològics i que aquestes poden afectar el rendiment i la seguretat en la pràctica esportiva. Es constata que un pla de retorn a la cursa ha de ser individualitzat, funcional i progressiu, i que l’abordatge fisioterapèutic ha d’incloure valoracions específiques del sòl pelvià, control motor, estabilitat lumbopèlvica i tolerància a l’impacte. També destaquen propostes de programes estructurats en fases i la necessitat de suport emocional i social per part de l’entorn. CONCLUSIONS: El retorn a l’activitat esportiva en dones corredores en etapa postpart requereix un abordatge fisioterapèutic integral, progressiu i individualitzat. La fisioteràpia té un paper fonamental en la prevenció de disfuncions, la promoció de la salut i la millora del rendiment físic, sempre tenint en compte l’estat biopsicosocial de la pacient. És essencial incorporar protocols de valoració i tractament basats en criteris funcionals i no només temporals, amb una atenció especial a la salut del sòl pelvià i l’estabilitat lumbopèlvica. Així mateix, cal fomentar la coordinació interdisciplinària i l’educació sanitària per garantir una recuperació segura, efectiva i sostenible. Aquest treball posa de manifest la necessitat de desenvolupar noves guies clíniques específiques que orientin al col·lectiu de professionals sanitaris en la gestió del postpart esportiu i destaca la importància de continuar investigant en aquest àmbit, per tal de millorar l’atenció i els resultats en la salut de les dones esportistes. PARAULES CLAU: Postpart, fisioteràpia, corredora, sòl pelvià, activitat física, readaptació, salut de la dona, retorn a l’esport.

ABSTRACT: INTRODUCTION: The return to physical activity during the postpartum period, particularly in female runners, is of growing interest in the field of physiotherapy and women's health. Despite the proven benefits of staying active during this stage, there are no clear and consensual clinical guidelines. This study highlights the importance of a multidimensional assessment that considers the physiological, emotional, and biomechanical changes of the postpartum period, in order to design safe and individualized interventions tailored to each athlete's needs. OBJECTIVES: The main objective of this study is to analyse the role of physiotherapy in the recovery and return to sport of postpartum female runners. It aims to describe the key physiological changes and related dysfunctions, review current recommendations and therapeutic strategies, and emphasize the importance of a multidisciplinary and personalized approach. RESULTS: The literature review shows that postpartum entails significant alterations in various physiological systems, which may affect performance and safety in sports practice. An individualized, functional, and progressive return-to-running plan is essential, and physiotherapy management should include specific assessments of the pelvic floor, motor control, lumbopelvic stability, and impact tolerance. Structured phased programs are recommended, along with emotional and social support from the surrounding environment. CONCLUSIONS: Returning to sport in postpartum female runners requires a comprehensive, progressive, and individualized physiotherapeutic approach. Physiotherapy plays a key role in preventing dysfunctions, promoting health, and enhancing physical performance, always considering the patient's biopsychosocial state. It is essential to implement evaluation and treatment protocols based on functional rather than temporal criteria, with special attention to pelvic floor health and lumbopelvic stability. Furthermore, interdisciplinary coordination and health education must be promoted to ensure a safe, effective, and sustainable recovery. This study highlights the need to develop specific clinical guidelines to support healthcare professionals in managing postpartum return to sport, and emphasizes the importance of continued research to improve care and outcomes for female athletes. KEYWORDS: Postpartum, physiotherapy, running, pelvic floor, physical activity, rehabilitation, women's health, return to sport.