Seguiment, prevenció i tractament de l’infant prematur amb paràlisi cerebral infantil tipus diplegia espàstica fins l’adquisició de la marxa

Abstract

INTRODUCCIÓ: Es parla d’infant prematur tot nadó que neix abans de les 37 setmanes de gestació. Per la seva immaduresa pot presentar un seguit de complicacions entre les quals destaquem la paràlisi cerebral infantil (PCI). Quan el nen és prematur la forma més freqüent de PCI és la diplegia espàstica. El diagnòstic precoç és d’interès clínic però resulta dificultós perquè fins els dos anys d’edat no es pot confirmar. Es farà una intervenció a nivell preventiu per afavorir el desenvolupament psicomotor típic, així com disminuir les conseqüències a llarg termini com poden ser les deformitats múscul-esquelètiques. OBJECTIUS: El principal objectiu del treball és fer una cerca bibliogràfica per arribar a definir el seguiment, la prevenció i el tractament que es realitza a un nen prematur que presenta PCI. RESULTATS – PLA D’ACTUACIÓ: Després de la recerca feta a les diferents bases de dades s’han recopilat 40 documents que segueixen els criteris d’inclusió per a la realització del treball. En aquests es destaca la importància de realitzar un tractament precoç, tant a nivell de la unitat neonatal on es porta a terme el mètode NIDCAP, com a nivell del CDIAP on es fa un tractament orientat a treballar les diferents fases de desenvolupament psicomotor típic i les 4 àrees del desenvolupament, atenció i interacció del nen amb l’adult i l’entorn. CONCLUSIONS: La paràlisi cerebral infantil és una de les patologies amb més evidència a nivell mèdic, però es troba una manca d’evidència respecte al tractament de fisioteràpia. La intervenció dels pares és fonamental en aquests nens i el fisioterapeuta té un paper clau per a ensenyar als progenitors el maneig que han de tindre amb el seu infant. PARAULES CLAU : Infant prematur, paràlisi cerebral, diplegia espàstica, fisioteràpia, NIDCAP, intervenció precoç, CDIAP

INTRODUCTION: Premature infant is every baby born before 37 weeks gestation. Because of the baby's immaturity, the infant can show complications including cerebral palsy (CP). When the infant is premature the more frequent form is spastic diplegic. The early diagnosis is clinically relevant but it is difficult to be confirmed until two years of age. A preventive intervention will be promote traditional psychomotor development and reduce the long-term consequences such as muscle-skeletal deformities. OBJECTIVES: The main objective is the bibliographic research to define the follow up, the prevention and the treatment of a premature infant with CP. RESULTS – PLAN: 40 documents with inclusion criteria for the present report were found in the bibliographic research. In those papers the importance of early treatment was highlighted, both in the neonatal unit which carries out the NIDCAP method, and in the CDIAP unite where the treatment is oriented to working with different stages of psychomotor development and the four development areas, attention and interaction of the child with the adult and the environment. CONCLUSION: Cerebral palsy is one of the diseases with more medical evidence level but there is a lack of evidence regarding the treatment of physiotherapy. The involvement of parents is essential in these children and the physiotherapist has a key role to teach parents the management that must have with his child. KEYWORDS : Premature, cerebral palsy, spastic diplegic, Physical and Rehabilitation Medicine, NIDCAP, early intervention, CDIAP.