El paper dels professionals de la salut davant la vulnerabilitat dels drets humans i dels principis bioètics en el procés de final de vida

Abstract

Actualment, la mort encara és tractada com un tema que la societat el considera tabú. És per això, que no se’n tenen prou coneixements ni s’aborda de forma eficaç, tot vulnerant els principis bioètics i drets dels pacients. Malauradament, també presenten dificultats els professionals sanitaris, encara que són els que conviuen diàriament amb ella. No estan preparats, no presenten coneixements, actituds i habilitats, ja que manquen de preparació a les universitats i de programes d’educació emocional en el procés de final de vida a les mateixes institucions sanitàries. Els sanitaris, únicament, estan preparats pel manteniment de la vida a conseqüència del gran avanç tecnològic, i la mort és considerada com el fracàs de la medicina. OBJECTIUS: L’objectiu principal és aprofundir en el coneixement del procés de final de vida; com a específics es troben descriure la gran rellevància de les CP, definir el paper dels professionals d’infermeria davant del procés de final de vida, explorar el significat de dignitat i mort digna, indagar sobre els drets humans i els principis bioètics dels pacients, i analitzar la possible vulneració dels principis bioètics i drets dels pacients en el procés de final de vida. MATERIAL I MÈTODE: Es realitza una revisió bibliogràfica i una anàlisi de la literatura científica general i específica sobre el procés de final de vida, concretament sobre la vulnerabilitat dels principis bioètics i els drets humans. S’utilitzen i analitzen fonts amb un rang temporal de 10 anys. La recerca ha estat realitzada en bases de dades de ciències de la salut com SCIELO, PUBMED i MEDLINE, MHMEDICAL; i bases de dades d’altres disciplines, en aquest cas jurídica, com NOTÍCIAS JURÍDICAS. També s’han consultat pàgines web d’associacions científiques nacionals i internacionals, revistes, diaris i Google acadèmic. Per últim, s’ha utilitzat informació aportada de llibres que es troben a la Biblioteca de les Escoles Universitàries Gimbernat del Campus de Sant Cugat del Vallès. CONCLUSIONS: És necessari impartir formació bàsica sobre atenció pal·liativa als professionals sanitaris, ja que sovint acostuma a arribar massa tard i de forma inadequada. L’enfocament actual ha de passar de ser curatiu a pal·liatiu; és a dir, la finalitat no ha de ser remetre una malaltia, sinó aconseguir el màxim benestar possible. Així doncs, s’ha de basar en les CP, on es considera i es cuida a la persona de forma holística, en les seves quatre dimensions (física, psicològica, social i espiritual). Per així, col·laborar en el procés d’aconseguir una bona mort, acceptada i amb companyia; on es respectin les decisions i desitjos dels pacients, sense vulnerar els principis bioètics (autonomia, beneficència, no-maleficència, justícia) i els drets humans; i reconèixer la mort com un procés natural i digne de viure’s. Per últim, és important la realització d’un DVA o d’un PAC, ja que aquest ajudarà als professionals a conèixer els desitjos i necessitats dels pacients, així com les seves últimes voluntats, tot respectant el principi fonamental d’autonomia. PARAULES CLAUS: Mort, Procés de Final de Vida, Cures Pal·liatives, Patiment, Agonia, Professionals sanitaris, Bioètica, Principis Bioètics, Vulnerabilitat dels Principis Bioètics, Dignitat, Vida digna, Mort digna, Drets Humans, Drets dels pacients, Vulnerabilitat dels Drets dels pacients, Autonomia, Consentiment Informat, Pla Anticipat de Cures, Document de Voluntats Anticipades, Testament Vital, Decisions Clíniques Bàsiques, Rebuig del malalt, Obstinament terapèutic, Limitació de l’actuació, Futilitat, Sedació pal·liativa, Eutanàsia, Suïcidi assistit, Comitès d’Ètica Assistencial.

Currently, the death is still treated as an issue that society considers taboo. For this reason, you don’t have enough knowledge or is addressed effectively, all in violation of the principles of bioethics and rights of patients. Unfortunately, they also present difficulties are health professionals, although those who live daily with her. They aran’t ready, son’t have knowledge, attitudes and skills, because they lack training in universities and emotional education programs in the process of the end of life in the same health institutions. The professionals, only, are ready for the maintenance of life as a result of great technological advancement, and death is considered to be the failure of the medicine. OBJECTIVES: The main objective is to deepen the knowledge of the process of the end of life; as they are specific to describe the great relevance of the CP, define the role of nursing professionals in front of end of life process, explore the meaning of dignity and dignified death, probe on human rights and the principles of bioethics patients, and analyze the possible violation of bioethical principles and the rights of patients in the end of life process. MATERIAL AND METHOD: A literature review and analysis of the scoentific literature on the general ans specific process of end of life, specifically about the vulnerability of bioethical principles and human rights. Are used and analyzed sources with a temporary rank of 10 years. The research has benn carried out in the Health Sciences databases such as SCIELO, PUBMED, MEDLINE, MHMEDICAL; nd databases of other disciplines, in this case legal, as NOTÍCIAS JURÍDICAS. It is also viewed web pages of national and international scientific associations, magazines, newspapers and Google Scholar. Finally, it has been used information provided by books that ara in library of the Gimbernat University School of Sant Cugat del Vallès. CONCLUSIONS: It is necessary to provide basic training on palliative care to health professionals, as they often tend to arrive too late and improperly. The current approach has to be healing in palliative; that is to say, the aim should not be to send a disease, but to get the highest possible welfare. Thus, it must be based on the CP, which is considered and will take care of the person of holistic form, in its four dimensions (physical, psychological, social and spiritual). So, to collaborate in the process of getting a good death, accepted and company; where will respect the decisions and wishes of patients, without infringing the bioethical principles (autonomy, charity, non-maleficència, Justice) and human rights; and acknowledge the death as a natural process and worthy of living's. Finally, it is important to the realization of a DVA or a PAC, since this will help professionals to understand the wants and needs of patients as well as their last wills, while respecting the fundamental principle of autonomy. KEY WORDS: Death, Process of End of Life, Palliative Care, Suffering, Agony, Healthcare Professionals, Bioethics, Bioethical Principles, Vulnerability of Bioethical Principles, Dignity, Decent Life, Dignified Death, Human Rights, Rights of patients, Vulnerability of Patients Rights, autonomy, informed consent, Anticipated Plan of care, Advanced care Document, Testament Vital, Basic Clinical Decisions, Rejection of Sick, Therapeutic Obstinament, Limitation of the performance, Futility, Palliative Sedation, Euthanasia, Assisted Suicide, Medical Ethics committees.