Abordatge d’infermeria als pacients amb Síndrome d’Asperger des de l’àmbit d’Atenció Primària

Abstract

INTRODUCCIÓ: Actualment, la Síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn que segueix englobat dins dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) segons el DSM 5 com a únic diagnòstic. La SA es diferencia dels demés TEAs en el llenguatge, el qual és existent, normal i, sovint, avançat a l’edat del nen. Aquest fet fa que es diagnostiqui de manera tardana i errònia. A més a més, des de la infermeria d’Atenció Primària, hi ha un desconeixement d’aquest síndrome. Aquesta manca d’informació dificulta l’abordatge i seguiment infermer, la qual cosa, va en detriment de la qualitat de vida d’aquests pacients i les seves famílies. OBJECTIU: Detectar les necessitats formatives sobre la Síndrome d’Asperger de les infermeres de pediatria d’Atenció Primària. METODOLOGIA: Un cop formulada la pregunta d’investigació (PICO), es realitza un estudi descriptiu, transversal i observacional, obtenint així, una foto del moment, una visió exacta de com està el problema a investigar. CONCLUSIONS: Existeix una manca d’informació per part del personal d’infermeria d’Atenció Primària sobre la Síndrome d’Asperger que dificulta l’abordatge dels pacients amb aquest trastorn. Un cop detectades les necessitats formatives de les infermeres, es proposa la realització de cursos formatius especialitzats per a aquest professionals, amb l’objectiu de crear una formació adaptada a les necessitats d’aquests pacients, i en conseqüència, millorar la seva qualitat de vida. PARAULES CLAU: Síndrome d’Asperger, Infermeria, Atenció Primària, abordatge infermer.

INTRODUCTION: Asperger Syndrome (SA) is currently a disorder that is still included in the Autism Spectrum Disorders (TEA) according to DSM 5 as the only diagnostic. The SA is different from the other TEAs in the language, which is existing, normal and often advanced at the age of the child. This fact causes it to be diagnosed in a late and erroneous manner. In addition, there is a lack of knowledge of this syndrome from Primary Health Nursing. This lack of information makes nurse tracking and monitoring difficult, which goes to the detriment of the quality of life of these patients and their families. OBJECTIVE: To detect the training needs on Asperger Syndrome of pediatric nurses in Primary Care. METHODOLOGY: Once the research question (PICO) is formulated, a descriptive, transverse and observational study is carried out, obtaining that way a picture of the moment, an accurate vision of how the problem is to investigate. CONCLUSIONS: There is a lack of information from the nursing staff of Primary Care on Asperger Syndrome that hinders the approach of patients with this disorder. Once the training needs of nurses have been detected, the creation of specialized training courses for these professionals is proposed, with the aim of creating a training adapted to the needs of these patients, and as a result, improving their quality of life. KEYWORDS: Asperger Syndrome, Nursing, Primary Care, Nursing Approach.