Eficàcia de l’activitat física sobre l’equilibri en infants amb necessitats especials diagnosticats amb trastorn motor

Abstract

RESUM : INTRODUCCIÓ: Un infant amb discapacitat presenta una limitació o inaccessibilitat per a realitzar activitat física, el que augmenta el risc de comorbiditats associades i inactivitat. L’evidència actual mostra l’ampli ventall de beneficis de l’activitat física (AF): millor qualitat de vida, benestar psicològic i condició física, i augment de la qualitat del son, entre d’altres. OBJECTIUS: Avaluar els efectes d’un programa d’AF sobre l’equilibri en infants amb necessitats especials (NE). També, identificar els seus efectes en la motricitat gruixuda i la qualitat de vida relacionada amb la salut d’aquests infants. DISSENY: Estudi pilot, longitudinal, d’intervenció i prospectiu, no controlat abans-després. Inclou tres infants amb NE diagnosticats amb trastorn motor (GMFCS I-III) entre 10-14 anys. Van ser exclosos si presentaven dificultats intel·lectuals i/o alteracions de conducta, o comorbiditats mèdiques que impedissin el seguiment del programa d’AF. MESURES PRINCIPALS: S’han analitzat les variables equilibri (Pediatric Balance Scale), motricitat gruixuda (Gross Motor Function Measure) i qualitat de vida relacionada amb la salut (Pediatric Quality of Life Inventory) mitjançant un anàlisi estadístic inferencial amb T-Student. RESULTATS: Es van obtenir resultats estadísticament significatius en una millora de l’equilibri (p=0,02) i la motricitat gruixuda (p=0,02), però no en qualitat de vida (p=0,4), excepte en el funcionament social (p=0,04). CONCLUSIONS: Els resultats obtinguts indiquen que el programa d’AF podria millorar l’equilibri i motricitat gruixuda d’aquests infants. Tot i això, s’haurien d’interpretar amb precaució degut a les limitacions de l’estudi. Seria interessant realitzar noves investigacions amb una major mida mostral per a poder extrapolar els resultats. PARAULES CLAU : Nens amb discapacitat, activitat motora, destresa motora, teràpia per exercici, fisioteràpia, pediatria.

ABSTRACT : INTRODUCTION: A child with a disability has a limitation or inaccessibility to perform physical activity, which increases the risk of associated comorbidities and inactivity. Current evidence shows the wide range of benefits of physical activity (PA): better quality of life, psychological well-being and fitness, and increases the quality of sleep, among others. OBJECTIVES: To evaluate the effects of an PA program on balance in children with special needs (SN). Also, to identify the effects on gross motor skills and quality of life of these children. DESIGN: Pilot, longitudinal, intervention and prospective study (not controlled before-after). It includes three children with SN diagnosed with a motor disorder (GMFCS I-III) between ages 10-14. They were excluded if they had intellectual difficulties or behavioural disturbances, or medical comorbidities that prevented them from following the PA program. MAIN MEASURES: The variables balance (Pediatric Balance Scale), gross motor function (Gross Motor Function Measure) and health-related quality of life (Pediatric Quality of Life Inventory) were analysed using an inferential statistical analysis with T-Student. RESULTS: Statistically significant results were obtained in an improvement in balance (p=0.02) and gross motor skills (p=0.02), but not in quality of life (p=0.4), except in social functioning (p=0.04). CONCLUSIONS: The results indicate that the PA program could improve the balance and gross motor skills of these children. However, they should be interpreted with caution due to the limitations of the study. It would be interesting to carry out new research with a larger sample size in order to extrapolate the results. KEYWORDS: Disabled children, motor disorders, motor skills, exercise therapy, physical therapy modalities, paediatrics.