Relative motion en el tractament de lesions del múscul lumbrical en escaladors

Abstract

RESUM : INTRODUCCIÓ: Les lesions dels dits són prevalents en l‟escalada, essent la lesió del lumbrical una de les menys estudiades. El dolor al palmell de la mà en dissociació determina el diagnòstic. El concepte Relative motion podria utilitzarse en l‟abordatge, donat que ha mostrat efectivitat en altres patologies de la mà. OBJECTIUS: Analitzar els efectes del tractament amb relative motion en la lesió, avaluant el símptoma en el test de dissociació, força i discapacitat en les activitats de la vida diària i l‟esport, juntament amb proves d‟imatge. DISSENY: Estudi pilot d‟intervenció abans-després realitzat a Hand Therapy BCN amb 6 escaladors adults amb lesió del lumbrical, sense lesions associades ni tractament previ. MEDICIONS PRINCIPALS: Es va avaluar el llindar d‟aparició del símptoma en el test de dissociació durant 6 setmanes mitjantçant dinamometria (% kg) i goniometria (flexió articulació metacarpofalàngica). També es van avaluar altres dèficits de força, amb dinamometria, i el grau de discapacitat, mitjançant el qüestionari Quick DASH. Es va utilitzar T de Student pel càlcul de significació estadística (p valor<0,05). RESULTATS: El tractament hauria ocasionat canvis significatius en els escaladors, amb un augment de la força d‟un 29,44% de mitjana (DE 16,17; p valor=0.003) i 40º de mobilitat (DE 38.86; p valor= 0.027) en el test de dissociació i una disminució de la discapacitat del 44.79% de mitjana (DE 23.85; p valor=0.003). CONCLUSIONS: El concepte relative motion seria efectiu per al tractament. Calen estudis de major magnitud per poder obtenir resultats fiables extrapolables a la pràctica clínica. PARAULES CLAU : Muntanyisme, escalada, lesions dels dits, múscul lumbrical, lesió muscular, relative motion

ABSTRACT : INTRODUCTION: Finger injuries are the most common in rock climbing; the lumbrical muscle tear remains as one of the least studied. For the diagnosis, positive lumbrical stress test with pain in the palm of the hand is considered. The Relative motion concept could be used in its management, as well as its effectiveness is been proved in other hand pathologies. OBJECTIVE: To analize the effectiveness of the management with relative motion of lumbrical tears, with regard to the symptoms during the stress test, strenght and disability in daily activities and sports, and in correlation with imagering. DESIGN: Non-controlled intervention pilot study performed at Hand Therapy BCN private clinic with 6 adult climbers suffering from lumbrical injury, without concomitant injuries or previous treatment. METHODS: The threshold of pain in the stress test was evaluated during 6 weeks using dynamometry (% of kg) and goniometry (metacarpophalangeal joint flexion). Other disabilities were assessed using dynamometry too and the Quick DASH questionnaire. T de Student was used to assess statistical significance (p value<0,05). RESULTS: The relative motion treatment may had increased strenght (mean 29.44%; SD 16,17; p value=0.003) and range of motion (mean 40º; SD 38.86; p value= 0.027) performing lumbrical stress test and also decreased disability (mean 44,79%; SD 23.85; p value=0.003) improving hand climbing function. CONCLUSIONS: The relative motion concept could be an effective treatment for lumbrical tears. More estudies with reliable outcomes are needed. KEYWORDS : Mountaineering, rock climbing, finger injuries, lumbrical muscle, muscle injuries, relative motion.