Anàlisi de les conductes d’estrès durant l’aplicació d’estimulació tàctil-cinestèsica en posició cangur en nadons prematurs

Abstract

RESUM : INTRODUCCIÓ: Durant els últims anys s’ha demostrat la importància de reduir els estímuls estressants que reben els nadons prematurs dins la Unitat de Cures Intensives en Neonatologia. Les estimulacions sensorials com l’estimulació tàctil-cinestèsica (ETC) en posició cangur neixen amb l’objectiu de reduir les mobilitats d’aquests nadons. Hi ha una carència en l’evidència científica sobre la relació entre l’estrès i aquest tipus d’estimulacions. OBJECTIUS: Analitzar les conductes d’estrès i constants vitals dels nadons mentre se’ls aplica ETC en posició cangur, comparar-les amb el Mètode Cangur i avaluar-ne l’aplicabilitat. DISSENY: Estudi clínic no aleatoritzat realitzat a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta amb nadons prematurs de ≤34 setmanes d’edat gestacional. MEDICIONS PRINCIPALS: Signes conductuals del nounat amb l’escala ALPS-Neo, variacions de les constants vitals i capacitat dels pares de reproduir la tècnica. RESULTATS: La mitjana de conductes d’estrès va anar disminuint al llarg del temps (0,26/10 en MC – 0,66/10 en 1ª ETC – 0/10 en 2ª ETC) suggerint no aparició de conductes d’estrès en general però si ocasionalment. Les alteracions en constants vitals van disminuir progressivament i es van donar en poca freqüència. No hi va haver diferencies estadísticament significatives entre el MC i el ETC en posició cangur per conductes d’estrès (p = 0,13) ni per taquicàrdies (p = 0,22) o dessaturacions (p = 0,23). CONCLUSIONS: Sembla que el MC i el ETC en posició cangur no provoquen conductes d’estrès en els nadons prematurs. Resulta important seguir investigant en l’impacte de l’estrès fisiològic en els nadons prematurs i com reduir-lo dins la UCIN.

ABSTRACT : INTRODUCTION: In the last years has been demonstrated the importance of reduce stressors of preterm infants in the Neonatology Intensive Care Unit. The sensory stimulations such as the tactile-kinaesthetic stimulation (TKS) in kangaroo position are born with the aim of reducing morbidity of these babies. There is a lack in scientific evidence about the relationship between stress and this type of stimulations. OBJECTIVES: To analyse the stressful behaviours and vital constants of premature infants while are exposed to TKS in a kangaroo position, compare them with the Kangaroo Care Method and evaluate their applicability. DESIGN: Non-randomized clinical trial performed at Dr. Josep Trueta Hospital with preterm infants of ≤34 weeks of gestational age. MAIN MEASUREMENTS: Newborn behavioural signs with the ALPS-Neo scale, variations of the vital constants and ability of the parents to reproduce the technique. RESULTS: The average stress behaviour was decreasing over time (0.26/10 in MC - 0.66/10 in 1st ETC - 0/10 in 2nd ETC) suggesting no stress behaviour occurrence in general but occasionally. The alterations in vital constants decreased progressively and occurred in not long frequency. There were no statistically significant differences between MC and ETC in kangaroo position for stress behaviours (p = 0.13), tachycardia (p = 0.22) or desaturations (p = 0.23). CONCLUSIONS: It seems that MC and ETC in kangaroo position do not cause stress behaviours in preterm infants. It is important to continue investigating the impact of physiological stress on preterm infants and how to reduce it in the NICU. Keywords “Infant, premature”, “Stress, Physicological”, “Physical Stimulation”, “Massage”.